Formació moderadors

El 27 de maig va tenir lloc la 3a sessió de formació de moderadors del FERT (PAMOF).  A la primera part, Javier Vidal-Quadras va impartir una conferència amb el títol “SÓC MÉS QUE EL MEU COS” (Afectivitat i sexualitat en la persona humana), de la qual es fa un resum en aquesta mateixa secció.

A la segona part del PAMOF, Javier Rodríguez, com a director del programa  “Primeres Decisions”, va fer una exposició de l’actualització que s’ha fet a dit programa, que ha passat de 10 sessions a 8.  Així mateix, es van explicar als moderadors del FERT les últimes novetats i projectes en marxa, com la renovació de la Junta de l’ IIOF, que passa a denominar-se “IFFD Espanya”, els passos que s’estan donant en l’organització del Congrés Internacional que tindrà lloc a Mèxic al maig de 2014, etc.

 

Resum conferència Javier Vidal-Quadras: SOC MÉS QUE EL MEU COS

Hi ha la consciència universal – i no només en la cultura cristiana-que l’home és un ésser incomplet, subjecte a les tendències de les seves passions i que ha de lluitar per conquerir la seva plenitud. El repte consisteix precisament en buscar la unitat en tot el seu ésser, integrant la part sensitiva (cos i afectes) amb la part espiritual (intel · ligència i voluntat) de manera que la persona arribi a ser emocionalment lliure.conferència "Sóc més que el meu cos"
Per a això cal veure les coses com són, sense que els sentiments ens enganyin: el dolent com dolent encara que vingui disfressat d’una aparença seductora i el bo com a bo encara que acompanyat de conseqüències negatives.

Seguint a Van Hildebrand cal distingir tres classes de sentiments per afrontar aquest procés d’integració: sentiments físics, psíquics i espirituals Entre els sentiments físics està el plaer sexual, presentat en ocasions, sota un miratge d’una cosa que no pot donar: felicitat. Perquè la felicitat, no es troba en el plaer sexual sinó en la excusa que el motiva. El plaer que procura el sexe és un reflex, una repercussió de la unió plena que l’amor anhela. En la mesura que es busca alguna cosa inferior a aquesta unió personal, espiritual i per sempre, la sexualitat es degrada material de consum i la persona es animalitza.

El respecte que mereix la sexualitat humana, ve preservat per la virtut del pudor, que garanteix una qualitat que és específicament humana: la intimitat. Ara bé per educar degudament la virtut del pudor, convé tenir en compte, les maneres diferent de viure la seva sexualitat l’home i la dona. L’home tendeix a centrar la seva atracció sexual en el cos de la dona. En aquest sentit la seva mirada és preferentment anatòmica. Per la seva banda la dona percep més, els valors personals que els sexuals, la seva mirada a l’home no és tant anatòmica com psíquica.

Però curiosament, com a conseqüència de l’anterior, la dona sent menys necessitat d’ocultar el seu cos – possible objecte de plaer per a l’home – perquè li costa més, concebre la contemplació del cos, separat de la integritat de la persona en el seu conjunt.

Aquesta realitat, cal tenir en compte, per educar de forma diferenciada el pudor a nois que a noies. Al jove home, no sempre li insisteix que la vivència de la sexualitat en la dona, exigeix d’ell, que aprengui a integrar la seva sensualitat en l’afectivitat i la jove no se li sol explicar prou, que l’home difícilment sol veurà afectivitat , en les seves manifestacions de sensibilitat.
Així mateix, en el dia a dia de molts matrimonis, s’oblida també aquesta realitat, que els camins de l’amor, són efectivament diferents per a cada un dels cònjuges, en l’home, el desig sexual satisfet afavoreix la inclinació a la tendresa, a la dona, el desig de tendresa satisfet, afavoreix la inclinació al desig sexual.

Els sentiments psíquics procedeixen de la nostra part emocional. Poden arribar a ser molt intensos i alhora molt artificials. Enfront d’ells cal desenvolupar un esperit crític que porti a aclarir la realitat. I així com l’home està més exposat a la influència dels sentiments físics, la dona pateix d’ordinari una major dependència dels sentiments psíquics.
Els sentiments espirituals procedeixen de la nostra part més autèntica i hem de generar a força de viure amb intensitat la realitat.

Segons les estadístiques, els adolescents espanyols, tenen la seva primera relació sexual als 18,2 anys. El 28% l’han tingut entre els 15 i 16 anys. Només el 13% haver tingut la seva primera relació per amor i el 87% restant, la van tenir moguts per la pressió de l’ambient, el desig de perdre la virginitat, l’alcohol etc ….
Resulta evident avui dia, que hi ha un ambient coactiu que genera una manca de llibertat per defensar el valor de l’espera. El do de l’exclusivitat, de la integritat en el lliurament, es desvaloritza i no compta ja en el sistema de valors d’alguns adolescents.

Encara que l’acte sexual sembli el mateix, des d’un punt de vista mecànic, no ho és des d’una perspectiva antropològica, perquè el marc de referència és diametralment oposat. Quan lliurem el cos, sense lliurar l’esperit de manera irrevocable, en realitat no es tracta d’una donació sinó d’un préstec. Aquesta és la lògica de l’amor, una lògica del tot o res, o em lliuro o li faig servir. Si no és do, és interès.

Davant el panorama d’un amor per sempre irrevocable, sense retorn, sorgeix la resposta de les relacions prematrimonials, de la cohabitació prèvia al matrimoni, com a fórmula més estesa per contrastar les possibilitats d’èxit. No obstant això, les estadístiques s’entesten a acreditar el contrari del que es pretén. Malgrat la creixent popularitat de la convivència prèvia al matrimoni, fa temps, que ha quedat demostrat, que la majoria de les parelles que han viscut juntes abans del matrimoni, tieden a trencar la seva relació després de casar-se.

Finalment per als que creiem en la força sacramental del matrimoni instituït per Jesucrist, renunciar-hi és una actitud irresponsable, Ser persona íntegra és molt més fàcil amb l’ajuda de la Gràcia.

© FERT 2005. Tots els drets reservats. Informació Legal