ESTIU DIFERENT 2010

Quina fórmula de vacances tan increïble! Un any i un altre any, i un altre més, i la il · lusió segueix, i les ganes de fer-ho bé i fer-ho passar bé a tots i de implicar-se en totes les activitats, hi són, com la primera vegada. Seguim passant-ho molt bé organitzant aquestes vacances per prop de 70 famílies (34 a Formigal i 29 a Port-Ainé en aquesta edició 2010), que ja formen part de la nostra cercle de grans amics. Que fàcil és tot quan la gent es dóna, quan participen, quan el bo ho agraeixen i el que surt menys bé el disculpen! Que fàcil quan tots donen un cop de mà ia sobre es diverteixen Una vegada més, us donem les gràcies a tots ia cada un, per l’afecte i ajuda a fer possible una magnífica edició d ‘”Un Estiu Diferent”.

¿Estiu Dife? …. Rent! Ha estat el crit de guerra de la nostra filla de 3 anys a la tornada d’aquestes vacances.

Després de ser convidats per uns amics i convidar a altres ens inscrivim “in extremis” a la llista d’afortunats. Davant el desconegut i diferent i per l’àmplia oferta d’activitats, la nostra principal dubte era si anàvem a descansar o necessitaríem unes vacances després, així com si la nena aguantaria el ritme. De seguida es van resoldre els nostres dubtes i vam comprovar que hi ha un altre concepte de descans de vacances en família.

Sense adonar-nos deixem de banda la nostra hiperactivitat laboral, les nostres rutines i preocupacions i ens vam veure immersos en una dinàmica d’entusiasme i de descans actiu que es contagiava entre organitzadors, monitors i famílies.

Per més que ens resistiéramos, no hi havia més alternatives de fer tot allò que teníem alguna cosa oblidat durant el curs: dormir, parlar, escoltar, caminar, menjar pausadament i en abundància, fer esport, pensar, riure, cantar i … el major repte, ballar “salsa”. També cal dir que l’entorn, en ser diferent a l’habitual, ajudava el seu: aire pur, vaques i cavalls, rius i muntanyes, i la via làctia com a fons de pantalla.

Com no podia ser d’altra manera, a mesura que s’acostava el final de la jornada alguns anaven caient rendits. A la nit, després de l’esperada repartició de diplomes pels objectius assolits i el passi diari de fotografies de tan “ric” contingut, no calia “toc de queda” a l’hora d’anar a dormir.

Un altre dels “descobriments” de l’estiu va ser que en comptar per telèfon tot això a alguns dels meus germans més jovenets, van decidir deixar per tres dies playstation, sofà i altres compromisos estiuencs i pujar a comprovar que el que els explicàvem era real i no fruit d’alguna al · lucinació per mal d’altura. Van venir, van arribar i el resultat va ser que per recuperar el temps perdut, van allargar el dia a 25 hores. I en lloc de agradecérnoslo ens van recriminar que no els haguéssim convidat abans. En fi, ja es veu que facis el que facis, a aquestes edats, sempre hi ha qui no queda del tot content.

I per rematar-ho, al cap d’uns dies vam llegir en premsa la desgraciada notícia que un despreniment de terres va obligar a tallar la carretera de Rialp a Portainé. Si hagués succeït un dia abans, ens hauríem quedat atrapats allà per una temporadeta més, ja és mala sort …

Fins un altre!

Família Morata-Monés (Toni, Judith y Txell)


© FERT 2005. Tots els drets reservats. Informació Legal